Psicomotricitat fina! Abril 20, 2008

(9è dia)

Avui he estat present a una activitat de psicomotricitat fina, on la feia un fisioterapeuta, però sovint la realitza el educador. El taller consisteix en que agafen un petit grup d’usuaris perquè així es pugui estar atent amb tots i comencen fent motricitat de dits, fent petis gestos molt sencills, després s’utilitza material com pinzes, un aparell especialitzat, plastelina… Esta prou bé perquè això els ajuda a no perdre la mobilitat dels dits.

El centre està preparant una obra de teatre i també l’activitat de Sant Jordi, a la qual asistirè.

8è dia. Abril 20, 2008

Avui el dia a dintre fent el treball amb el projecte. Res interesant, nomè que el tutor va trucar al Enric per exposar una petita crítica al fet que el treball sigui tan llarg i això en provoqui estar moltes hores a dintre agafant apunts i sintetitzant. El fet de no poder fer la feina al ordinador provoca fer 2 cops les coses i perdre informació pel camí.

Un dia molt interesant! Abril 20, 2008

(8è dia)

Avui quan he arribat al centre, tots els usuaris estaven moltemocionats, avui tocava una petita excursió. El tutor m’ha dit que els acompanyaria i ajudaria a portar als usuaris. Era una exposició que es feia a la parada del metro d’Universitat i anava sobre els refugis que es van fer al Metro durant la Guerra Civil. L’exposició no era molt gran, consistia en un seguit de pantalles que explicaven una mica d’història de Catalunya i de la resta del món, i per l’altre banda hi havia una simulació de refugi amb figures.

Per anar cap allà un grup anava caminant, els que tenien millor mobilitat i els altres en metro, a mi hem va tocar el segon grup i va ser quan vaig endinsar-me a dintre el metro que vaig veure la quantita de barreres que hi ha. Portava una senyora que tenia poca mobilitat, anava amb bastó i també portava una senyora amb cadira de rodes. Per aconseguir arribar a l’andana vem estar com 20 minuts perquè entre que agafes un ascensor, piques el bitllet, un altre ascensor i tot doncs vem estar una bona estona. Al metro casi no vem tenir temps de pujar tots, van trigar molt poc a tancar-se les portes i casi ens quedem alguns abaix, i encara vem tindre sort i ens van tocar metros nous, perquè amb les cadires de rodes hauria sigut un kaos.

Tot i així va anar molt bé la sortida i vaig disfrutar molt, perquè va sortir de la rutina que hi ha a dintre el centre.