(4rt dia)
El dia a sigut una mica trist, perque les usuaries cada cop que anava a xerrar amb alguna d’elles, m’acabava explicant alguna pena del passat, com per exemple que se li havia mort un fill, o que el seu marit ja no hi era o que van haver de marxar de casa seva… M’ha costat molt animar-les però hem sembla que al final ho he aconseguit.
Plovia i he anat decobrint que els dies que plou estan tots una mica més tristos.
Vaig arribar al centre com cada dijous, hem vaig posar a xerrar amb una de les usuàries, amb la qual encara no havia parlat, la conversa va ser molt lenta ja que ella no em sentia.Va estar molt bé perque va explicar-me coses sobre la seva vida, després d’això i sense que jo digues res, hem va començar a parlar de la seva visió sobre la mort i el fet de viure la vida que li queda. Ella m’explicava que després d’haver passat una mala època, havia decidit viure la vida amb molta felicitat, preocupant-se pels seus fills i estimant-los, perque per ella són el més important!
Quan vem acabar l’activitat, hem va cridar el cap i va donar-me la memòria del centre. La veritat es que estava molt bé, molt interessant ja que ho explicava tot, les malalties que tenen els usuaris, els treballadors del centre, serveis que ofereixen…
Un dels serveis que més hem va impactar, va ser un servei que el centre ofereix al barri, és el servei de dutxes externes, consisteix en que a certes hores, pot vindre gent del barri i dutxar-se alla.Hem va semblar que estava molt bé, ja que es una forma de relacionar-se amb el barri i de ajudar a aquella gent que ho necessita. Hem va explicar que aquest servei encara no acabava d’anar molt bé, tenien molts problemes amb el fet de la gent que venia a qualsevol hora i estava una mica desorganitzat, però estava en procés de millora.
