(5é dia)
Ahir es va morir una usuaria i una altra havia trucat la família dient que s’havia caigut i que estava ingresada al hospital. Molts usuaris s’han possat a plorar quan han donat les dues notícies i jo no he pogut evitar que hem caiguès alguna llàgrima quan ho han dit, però he intentat que no es notès perque encara hauria sigut pitjor per ells, així que he intentat animar-los tant com he pogut. M’ha costat molt acabar el dia, ha sigut bastant dur.
Ami no m’ha passat, però em poso trista quan al cap d’ una setmana vaig al centre i veig com han baixat de nivell cognitiu,
crec que és de persona humana sentir tristesa davant una mort, però has sigut molt forta quan has animat a les altres persones, no deixant que l’ emoció afectés a la teva tasca. Segurament a mi m’ hagués passat el mateix.